Una escena quotidiana, un matí qualsevol d’estiu a la platja de Talamanca, a Eivissa, on es superposa la grabació de la sorra que cau d’un rellotge de sorra, que al.ludeix a la urgència de deixar preparada la platja abans de l’arribada dels banyistes. Però alhora, el rellotge questiona la idea del pas del temps, ja que representa el temps present, que conté el passat i el futur. El temps, un espai per pensar i somiar, un espai d’intimitat on es contrueixen infinits mons, que un cop somiats queden creats per sempre.