Marta Verheyen, membre del jurat de la 8a edició, respon a la nostra entrevista!

La fotògrafa i cineasta Marta Verheyen, que ha format part del jurat de la 8a edició de Participa Méliès, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a directora de cinema i com a membre del jurat del concurs.

Marta Verheyen va codirigir, juntament amb Laia Alabart, Alba Cros i Laura Rius, la pel·lícula Les amigues de l’Àgata (2015), una òpera prima sorgida de la Universitat Pompeu Fabra que va obtenir el reconeixement del jurat al Festival Internacional de Cinema d’Albacete amb el premi Abycine Indie i del públic al Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, entre d’altres. També va ser nominada per a millor pel·lícula als Premis Gaudí 2017 i projectada internacionalment en espais emblemàtics com ara l’Anthology Film Archives de Nova York.

Com a fotògrafa ha participat en exposicions col·lectives a Londres, Barcelona o Torroella de Montgrí i, el 2019, va presentar la seva primera exposició individual, titulada You keep a diary and the diary will keep you, a la galeria Space Place de Nijni Taguil, a Rússia.

La 8a edició del nostre concurs de vídeos ha comptat amb el seu bagatge i criteri per a la difícil tasca de decidir els curts guanyadors.

Ha estat un veritable plaer poder comptar amb tu, Marta, i ens agradaria saber quin record t’endús de Participa Méliès.

Un plaer compartit. Em va fer molta il·lusió rebre la vostra proposta. Ha estat la meva primera experiència com a jurat, així que el record que m’enduc és molt especial. Justament una edició única, donades les circumstàncies del moment, que de ben segur serà recordada per tothom durant molts anys.

Hi ha algun aspecte a nivell general que t’agradaria ressaltar dels vídeos que ens han presentat a la 8a edició? Alguna cosa en especial que t’hagi impactat o deixat bocabadada…?

La gran imaginació de totes les participants! I, sobretot, destaco totes aquelles peces que homenatgen Méliès o el cinema dels inicis, ja que no és habitual veure gent tan jove que conegui o s’interessi pel cinema mut.

A l’hora de votar els curtmetratges, quins són els aspectes que has valorat més i quins criteris t’han guiat per puntuar-los?

He valorat que la idea general del curt estigui ben executada i/o sigui reeixida narrativament, així com l’originalitat i la posada en escena.

Quins consells donaries als futurs i les futures participants?

Que experimentin, sense por!
També que busquin inspiració i referents en el cinema de Méliès, Chaplin, Lloyd o Keaton.

Basant-te en el teu bagatge professional, què consideres més important a l’hora de “construir” una imatge? Quins aspectes són essencials quan es fa un pla o una fotografia?

Una imatge ha de contenir en si mateixa un propòsit, ja sigui subratllar algun element de la història, representar-ne l’acció o mostrar el sentiment d’un personatge. Per mi, una imatge sempre ha d’explicar quelcom.

Per construir un pla o una fotografia jo em fixo molt en la llum, sobretot, i en la relació del personatge (si n’hi ha) amb l’espai.

En aquest sentit, creus que donem prou importància a pensar les imatges que veiem i que construïm constantment?

No massa. Ara mateix, estem sobreexposats a milers d’imatges que no s’han pensat, i tampoc no ens han educat per “llegir-les” o entendre-les.

La teva primera pel·lícula, Les amigues de l’Àgata, no deixa de ser una mica…, si ens permets la paraula, un “experiment”. Es tracta d’un film sense un guió dialogat tradicional, basat en la improvisació de quatre actrius seguint unes línies establertes (tot el contrari del que recomanem nosaltres als participants del concurs per fer un bon curtmetratge!). Parla’ns una mica sobre el procés de fer la pel·lícula: com va sorgir aquest plantejament arriscat que és evident que ha tingut un resultat exitós?

I tant, és un experiment! Una pel·lícula que es va anar fent mentre es rodava. Va sorgir, precisament, de la necessitat d’experimentar i d’allunyar-nos una mica de la manera de fer establerta. Com que va començar com un projecte de fi de carrera, teníem aquesta llibertat per poder fer assaig i error. El que volíem era fer una pel·lícula totes quatre, així que vam buscar una història que poguéssim explicar i que ens permetés implicar-nos per igual. El guió el vam haver de fer (i en vam fer moltes versions!), però de seguida ens vam adonar que era una pel·lícula d’actrius i vam dedicar molt de temps al càsting, ja pensant en la idea que, quan trobéssim les quatre protagonistes, les implicaríem també a elles. El procés va ser molt bonic. Vam compartir amb elles el guió i la descripció detallada dels personatges i, a través d’assajos, que ja gravàvem per tal que totes ens sentíssim còmodes amb les càmeres, vam aprendre a gravar-les i elles es van anar fent seus els personatges. D’aquesta manera, quan vam començar a rodar, vam poder donar peu a la improvisació i al fet que el guió dialogat fos més natural.

Pensem que aquesta naturalitat que es respira –en part per la manera de treballar amb les actrius, però també per com vam plantejar la manera de rodar– és un dels motius pels quals la pel·lícula ha tingut tan bona acollida.

Partint d’aquesta manera de fer i de concebre el cinema, innovant, trencant la norma establerta, què creus que ens oferirà el futur del cinema? Descobrirem nous formats, noves experiències, noves creadores i creadors?

Penso que sí, que queden moltes històries per explicar i moltes formes possibles. Per exemple, ja es comença a donar més oportunitats a dones joves cineastes, que inevitablement ens oferiran noves històries que encara no hem vist representades.

Una pregunta que ens encanta formular: Què creus que hauria fet Georges Méliès si hagués disposat de la tecnologia i dels mitjans que tenim avui a l’abast?

Segurament el mateix: hauria innovat i aprofitat les eines cinematogràfiques al màxim.

Les amigues de l’Àgata és un projecte a vuit mans. Què creus que aporta la creació col·lectiva en projectes com la realització cinematogràfica?

Treballar col·lectivament aporta moltíssim, sobretot si es fa amb un grup de persones que es transmeten confiança mútua i es complementen.

En altres càrrecs del projecte (producció, art…) potser la jerarquització de tasques es fa més palesa i necessària. Perquè és important l’organització de l’equip i la distribució de tasques, oi?

Totalment. Un rodatge és complex i hi participa molta gent. És necessari crear bones dinàmiques i comunicació entre departaments.

En termes generals, quin és el procés a seguir per dur a terme una pel·lícula en l’àmbit professional? Hi ha algun element o fase que, a vegades, sobretot en un àmbit més amateur, no es tingui prou en compte però que requereixi la mateixa atenció?

Generalment, la gent que aconsegueix fer pel·lícules és molt perseverant. En molts casos cal dedicar anys als projectes, fins a aconseguir el finançament o la productora, etc. Cal fer dossiers del projecte, anar a pitchings, a laboratoris o trobades en festivals… Per a cineastes que comencen, això és molt difícil, ja que normalment ho compaginen amb altres feines per poder viure.

Per acabar, ens agradaria saber si actualment estàs treballant o tens algun projecte cinematogràfic en ment del qual ens en puguis avançar algun detall?

Per qüestions laborals, no he tingut temps de posar-me en un nou projecte cinematogràfic. Continuo fent fotografies, veient pel·lícules i col·laborant en projectes de companyes.

Crec que quan tens necessitat de fer una pel·lícula, ho perceps.