Entrevista a Miguel Ángel Malgo per “Querer”, menció especial en la 7a edició de Participa Méliès

Iniciem una sèrie d’entrevistes als guanyadors de la 7a edició de Participa Méliès per a saber més sobre el rodatge dels curtmetratges premiats: què va animar als seus creadors a presentar-se al concurs, com van descobrir a Méliès o quins consells tenen per a futurs participants de pròximes edicions.

Comencem amb Miguel Ángel Malgo, que es va emportar la Menció Especial amb “Querer“, un curtmetratge amb un argument de superació personal que destaca per la seva sensibilitat. A través d’un llenguatge molt visual, en cap moment es troba a faltar el llenguatge verbal. A més, s’ha d’esmentar que Miguel ha compost i interpretat ell mateix la banda sonora.

Sinopsi:

Una noia (Rosana Hernández) dóna el seu somni per impossible. Tot canviarà amb l’aparició d’una persona molt especial (Juan Ángel Campillo). Banda Sonora original composta i interpretada per: Miguel Ángel Martínez.

Us animem a veure el curt on podreu apreciar els següents trucatges emprats:

– Sobreimpressió: minut 1.10

– Substitució: minut 1.14

– Joc d’escala: minut 2.43

Entrevista

D’on surt el teu interès pel cinema?

Des de petit he estat immers en el món del cinema. Els meus pares són uns veritables cinèfils, i això ha arribat directament al meu dia a dia. No hi ha dia en què no veiem una pel·lícula!

Havies realitzat algun altre curtmetratge anteriorment?

Sempre he sentit inquietud per realitzar contingut audiovisual. I el que va començar com una cosa molt amateur entre els meus amics, la meva família i jo, ajuntant-nos per a gravar qualsevol cosa i després editar-la de manera improvisada, s’ha anat convertint en una cosa més seriosa. Però curtmetratge pròpiament dit de manera professional, tan sols he realitzat un anterior a “Querer”: “Los inocentes también mienten”, codirigit amb María Marín i Daniel Martínez. Està disponible en el meu canal de Youtube, M d’Ángel, per si voleu donar-li un cop d’ull.

D’on va sorgir la idea del curtmetratge?

Crec que el cinema és la disciplina artística amb major poder de comunicació i capacitat per a transmetre emocions. Si podem usar-la per a llançar un missatge que aporti alguna cosa als altres, què més es pot demanar?

Partint d’aquesta idea de fer arribar un missatge com és, en aquest cas, la superació personal i la inclusió social, sumada al món de l’art i moltes hores de pensar i pensar que van donar com a resultat aquest curtmetratge.

Coneixies prèviament el cinema de Georges Méliès? Què destacaries del seu univers cinematogràfic?

Sí, crec que el cinema d’avui dia no podria concebre’s sense la figura de Geroges Méliès. Sens dubte destaco el seu gran enginy per a dur a terme en la pantalla el que la seva imaginació originava. Ni m’imagino el que faria en l’actualitat amb els mitjans dels quals disposem!

Què vas sentir al saber que el jurat t’havia atorgat un esment especial? Et motiva per a tornar a participar en la següent edició? Si és així, has pensat ja en alguna idea de la qual ens puguis avançar algun detall?

Il·lusió i gratitud són les paraules que definirien el que vaig sentir en aquest moment.

Et motiva per a tornar a participar en la següent edició?

Per descomptat que anima a continuar creant i donant via lliure a la imaginació! Estaré encantat de tornar a participar en futures edicions, encara que encara no he pensat cap idea en concret.

En tot rodatge cinematogràfic hi ha alguna anècdota que val la pena compartir. Quina és la vostra?

Rosana i Juan Ángel són uns actors i ballarins genials, i van ser ells els encarregats de crear tota la coreografia sobre la base dels temes musicals que vaig compondre. El resultat és genial, estic súper content amb el seu treball! Però per a arribar a això va haver-hi un llarg procés, com podreu imaginar. Va ser aquí quan realment van poder experimentar el que suposa moure’s en una cadira de rodes. I per descomptat, molts moments de riures: que si les rodes no giren, que sense voler t’he trepitjat, que arribo jo com a càmera per a fer un travelling passant sota els seus braços i em xoco amb ells…

Si haguéssiu de donar un consell als futurs i les futures participants de Participa Méliès, quin seria?

Simplicitat i enginy. Fer un curtmetratge que duri només 3 minuts, i a més utilitzar els trucs que proposa el concurs, pot arribar a espantar, però la veritat és que no fa falta més per a contar una bona història.

Cal ser ambiciós, però també conèixer els nostres propis límits. Sempre hi ha alguna manera enginyosa d’aconseguir l’efecte que desitgem sense necessitar dels mitjans hollywoodiens. Si pots transmetre el teu missatge en el menor temps possible i amb efectes pràctics i efectius, molt millor. Menys és més.