El primer pas per millorar l’edició d’un vídeo és conèixer el programa d’edició que volem utilitzar.
Si sou principiants en la matèria, aquest post us ajudarà a entendre el funcionament de la majoria dels programes d’edició i a situar-vos en el món del muntatge cinematogràfic, un àmbit que a priori pot semblar complex però que, quan hi dediqueu una estona, veureu que no ho és tant.
Abans de començar a editar
Si no disposeu de cap programa d’edició, aquí teniu un enllaç amb alguns programes gratuïts.
Hi ha un parell de passos essencials que hem de fer abans de començar a editar el nostre vídeo: importar tots els arxius que necessitem per muntar el nostre curtmetratge i ordenar-los per tal que ens sigui fàcil identificar-los quan els haguem de fer servir. Això inclou tant els fragments de vídeo i d’àudio que hem enregistrat nosaltres mateixos com altres tipus d’arxius que puguem necessitar: imatges de recurs, músiques i efectes de so, etc.
Si, un cop iniciat el muntatge, ens adonem que ens n’hem deixat algun, després podrem importar-lo igualment sense problema.
El muntatge és el procés mitjançant el qual unim els plans que hem rodat per separat en un vídeo final que anomenem seqüència.
La majoria dels programes d’edició estan organitzats d’aquesta manera:
Per començar a editar el nostre curtmetratge hem de crear una seqüència a la línia de temps per anar-hi col·locant totes les preses que seleccionem. El funcionament és molt senzill. Previsualitzem el contingut de la biblioteca d’arxius i anem col·locant els clips seleccionats dins de la línia de temps, seguint l’ordre dels plans que hem establert a l’storyboard de la nostra pel·lícula.
No cal que incloguem els arxius amb la seva durada total, ja que precisament els programes d’edició serveixen per modificar el contingut audiovisual. Per aquest motiu, aquests programes incorporen les opcions de tallar, retallar o escurçar els clips de vídeo i d’àudio. Cada programa té les seves especificitats per fer-ho, però un funcionament genèric d’ús comú és seleccionar un segon d’entrada i un de sortida dels clips [amb el teclat podeu utilitzar dreceres prement les lletres i (in) i o (out)]. Tot seguit, amb l’eina de tallar (de vegades anomenada Fulla) podem dividir el clip per quedar-nos amb el fragment que ens interessa fer servir.
Un cop seleccionat el clip i tallat, només l’hem de col·locar en el lloc corresponent de la seqüència de muntatge. La majoria de les interfícies dels programes d’edició actuals incorporen la funció drag&drop, que ofereix una manera molt fàcil i intuïtiva d’arrossegar els arxius de la biblioteca i deixar-los anar a la línia de temps i/o de moure’ls a través de la seqüència per canviar l’ordre dels clips.
Compte! Quan mogueu clips d’un lloc a un altre assegureu-vos que no trepitgeu cap altre clip que tingueu a la línia de temps, perquè us desapareixeria una part d’aquest clip.
Cada seqüència està formada per una pista de vídeo o més i per una pista d’àudio o més.
Els programes més senzills de muntatge poden tenir limitacions pel que fa al nombre de pistes de vídeo i d’àudio que podem utilitzar en l’edició. Normalment, però, ens permeten editar superposant més d’una pista a la vegada. Aquest sistema diem que funciona «per capes», una fórmula similar a la que fan servir els programes de creació d’imatge i retoc fotogràfic.
D’una banda, treballar amb pistes ens permet diferenciar a primer cop d’ull la imatge del so. I, de l’altra, ens permet generar una seqüència final que combini els diferents clips d’imatge i de so que hem importat a la línia de temps.
En el cas de les pistes d’àudio, el resultat que percebem quan reproduïm la seqüència final és el so format per la combinació dels diferents clips d’àudio que hem situat a les diferents capes.
En canvi, en el cas de les pistes de vídeo, quan mirem la seqüència a la pantalla de visualització, per defecte, només hi veiem els clips de vídeo que hem situat a la primera pista. És la que es troba a la part superior del projecte i ho hem de tenir en compte quan muntem. (En propers posts us explicarem per a què serveixen les altres pistes de vídeo i com fer-les servir perquè apareguin a la seqüència final.)
Un factor important que hem de tenir present durant tot el procés és anar guardant periòdicament el projecte a mesura que avancem en el muntatge, per no perdre res!
Quan haurem col·locat tots els clips de vídeo tallats en l’ordre establert tindrem el muntatge inicial de la pel·lícula, i aleshores podrem acabar de donar-li forma afegint-hi elements com ara efectes especials, músiques, efectes de so, transicions i títols de crèdit.
Quan els tinguem tots incorporats, retocats i reajustats podrem parlar de muntatge final.
Quan tinguem el muntatge enllestit, només haurem d’exportar la pel·lícula de vídeo final a partir de la seqüència. Això significa convertir el projecte a un format apte per als reproductors de vídeo i per poder-lo penjar a la plataforma de vídeo online que vulguem: Youtube, Vimeo o DailyMotion.
Alguns dels formats més utilitzats de vídeo són els següents: .avi, .mp4, .mpeg, .mov, .flv i .wmv. De moment podeu trobar més informació aquí. Més endavant crearem un post específic per parlar d’aquest tema, que és molt ampli!
I ja només ens faltarà inscriure el vídeo a la web Participa Méliès i compartir-lo perquè tothom gaudeixi del resultat!
En el proper post relacionat amb el muntatge farem una introducció al programa d’edició gratuït Davinci Resolve, així que ja ho sabeu, prohibit perdre-se’l!