Seqüències de plans. Petita guia per evitar errors freqüents

En els orígens del cinema, quan Georges Méliès rodava les seves primeres pel·lícules, els cineastes de l’època utilitzaven un format d’enquadrament concret: un pla general fix. Tot i que ja experimentaven amb el nou mitjà per veure’n les possibilitats expressives, les pel·lícules es caracteritzaven per tenir el mateix tipus d’enquadrament.

Avui en dia, el cinema i la tècnica cinematogràfica han evolucionat tant que tenim un munt d’opcions per realitzar les nostres pel·lícules i els nostres vídeos. Això, però, també vol dir que tenim més possibilitats de cometre equivocacions quan filmem! I, com sabeu, un error durant la filmació passa factura en el moment de muntar la pel·lícula…

Per prevenir-ho, us oferim un consell que us serà útil si decidiu experimentar amb els tipus de plans. Quan ens estem iniciant en el món del cinema, una bona tàctica a l’hora de gravar escenes és organitzar-les començant per un pla general, seguint amb un pla mig i continuant amb un primer pla. D’aquesta manera, evitarem fer canvis bruscos de pla que descol·loquin el públic i ajudarem els espectadors a situar-se en el context de la pel·lícula.

Com podem veure en aquesta seqüència d’imatges, el pla general ens ajuda a presentar el context de l’escena: l’espai on té lloc l’acció, els personatges i els elements que hi intervenen. Per mitjà d’un pla mig, amb un enquadrament més tancat, centrem l’atenció en un personatge o uns personatges concrets, posant el focus en les seves accions i els seus moviments. Si finalment introduïm un primer pla, encara copsarem més bé les emocions i els detalls de l’escena que interpreten els personatges a partir de les expressions facials i de la seva mirada.

Aquesta tècnica també la podem utilitzar de manera inversa (passar d’un primer pla a un pla mig i acabar amb un pla general) per evitar salts massa sobtats entre enquadraments. És una fórmula que sovint es fa servir per jugar amb la curiositat i les expectatives del públic. Si el primer que veiem d’una escena és un primer pla d’un personatge que du a terme una acció, ens pica la curiositat i volem saber què està fent, ja que l’enquadrament no ens permet veure-ho d’entrada, i esperem amb candeletes el canvi de pla.

Com que el cinema no és solament el que expliquem sinó com ho expliquem, podem aprofitar per sorprendre l’espectador i mostrar-li que el personatge, en realitat, està fent una acció completament diferent de la que intuíem.

Us animem a practicar aquesta tècnica en els vostres vídeos perquè veieu les diferències i aconseguiu curtmetratges més dinàmics i sorprenents.

No volem dir, però, que l’ús d’un sol pla general sigui negatiu, simplement són maneres diferents de narrar les històries! Nosaltres en rebem a cada edició de tan meravelloses i divertides com aquesta:

Si voleu consultar algunes errades comunes que cal evitar durant el procés de rodatge, aquí teniu la resta d’enllaços de la nostra petita guia:

Petita guia per evitar errors freqüents: Necessito l’script?

Petita guia per evitar errors freqüents: Què és el salt de l’eix?

Petita guia per evitar errors freqüents: El salt d’angulació