Entrevista a Lidia López Cejuela, Premi Junior a la 6ª edició de Participa Méliès

Des de la Corunya, Lidia López Cejuela (16 anys) es va fer amb el Premi Junior en la 6ª edició del concurs Participa Méliès amb Per una galeta, un curtmetratge en el que un nen, amb els seus clons, idea un pla per aconseguir el paquet de galetes que la mare ha deixat a la cuina. Tal com ens explica la Julia durant l’entrevista, la seva pròpia mare i el seu cosí Samuel protagonitzen el curtmetratge. Si, només hi ha un únic protagonista. Aquest curtmetratge és un perfecte exemple del trucatge de la clonació, o sobreimpressió, ideat per Méliès. Deixa que la Lidia t’ho expliqui…

És el teu primer curtmetratge?

Es podria dir que sí. Ja havia fet altres obres audiovisuals prèviament, però res que fós tan estructurat com Per una galeta.

Què et va inspirar?

Per una galeta va sorgir específicament per participar al concurs Participa Méliès. Va ser el primer que se’m va acudir, una idea fàcil i divertida que representés alguna cosa que tots hem fet alguna vegada.

Ja coneixies a en Méliès i els seus trucatges de càmera abans?

Sí, el vaig conèixer amb la pel·lícula La invención de Hugo i aquest mateix any l’hem estat estudiant una mica a la classe de Cultura Audiovisual.

Com ha estat la teva experiència realitzant cinema mut?

Divertida i difícil. Calia aconseguir transmetre un missatge complet sense so i que s’entengués bé.

Vas treballar sola o et van ajudar en les diferents etapes: càsting, música, edició, etc.? Com vas trobar als protagonistes?

El guió, rodatge i edició van ser processos individuals, però amb la música vaig tenir l’ajuda de d’en Iago González, professor de la meva escola de música, Adagio Cantabile. Vam estar diversos mesos treballant en ella.

Respecte als protagonistes, el protagonista és el meu cosí i la mare, la meva mare. Per triar al nen vaig pensar en alguns que jo conegués que poguessin emmotllar-se al caràcter del personatge. Al final, el meu cosí Samuel va aconseguir representar-ho com m’ho havia imaginat.

Quin creus que va ser el principal repte que vas trobar-te al realitzar el curtmetratge i com ho vas resoldre?

El temps i la clonació. El meu cosí va haver de desplaçar-se fins a casa meva per poder gravar, per tant la meva intenció era que el rodatge durés només un dia, perquè no hagués de tornar a desplaçar-se. A més, la il·luminació era natural, així que gravàvem de pressa perquè no es notessin molts canvis de llum.

Una altra dificultat va ser la clonació, aconseguir que relacionessin i reaccionessin entre ells. Vaig utilitzar un faristol de partitures perquè servís de referència a Samuel i que sabés on estaria el clon per interaccionar amb ell. I perquè les converses entre els clons tinguessin coherència, calculem els moviments i el temps que portava realitzar-los.

I el més fàcil a l’hora de donar vida a la teva pel·lícula?

El procés més fàcil va ser l’storyboard. Tenia el guió molt clar i gairebé des del principi visualitzava els enquadraments.

Com et vas assabentar que havies estat la guanyadora del primer Premi Junior del concurs Participa Méliès? Què vas sentir?

Estava a casa, a punt de sortir a agafar un bus per anar a l’institut a la tarda. Vaig revisar el mòbil per veure si hi havia alguna cosa important i vaig veure que, de sobte, en notificacions apareixia un correu del concurs Participa Méliès. Em vaig emocionar, però després vaig pensar que seria un correu donant les gràcies per haver participat. Encara així ho vaig obrir amb una mica d’esperança.

De l’emoció no ho vaig llegir a poc a poc i en ordre, si no que ho vaig llegir per damunt, i tal com començava semblava que estaven informant a la resta de participants de qui havien estat els guanyadors. Però al moment en el qual vaig veure que deia “… el nostre jurat ha decidit premiar el vostre curt Per una galeta com a guanyador del Premi Junior…” vaig haver de rellegir el correu diverses vegades d’a dalt a baix.

Després l’hi vaig dir a la meva mare, que tampoc sabia com reaccionar al principi, i em vaig ser corrent a agafar el bus. Després vaig rebre una trucada en el trajecte a l’institut en la qual em van tornar a informar que havia guanyat i em donaven l’enhorabona, encara que de l’emoció, els nervis i el silenci que hi havia en el bus, l’única cosa que era capaç de dir era gràcies.

Què gravaràs amb la GoPro HERO5 Black que vas guanyar? T’agradaria seguir rodant curtmetratges?

Ja l’he estat provant i m’encanta. La vaig usar per gravar alguna cosa aquest estiu i vaig buscar donar-li ús sobretot en ambients aquàtics.

Respecte a seguir gravant curtmetratges, si, ja camino donant-li tornades a futurs projectes. De fet, la meva intenció és estudiar alguna cosa relacionat amb el cinema, especialment, adreça. Estic a la recerca de llocs en els quals pugui formar-me.

Tens un consell per a qui vulgui participar en la nova edició de Participa Méliès? I tu, t’animes a participar de nou?

A mi em va ajudar la visualització. Em costava avançar en el projecte i em desanimava amb facilitat. Però visualitzava la satisfacció i l’emoció que sentiria en acabar el curtmetratge i això m’ajudava a seguir desenvolupant la història.

I, sí, probablement hi torno a participar.

Quin trucatge de Méliès vas utilitzar i per què? Quin és el teu trucatge de Méliès favorit?

Vaig utilitzar la clonació, o la sobreimpressió, que consisteix que en una mateixa escena aparegui una persona multiplicada. Feia temps que havia après la tècnica per aconseguir aquest efecte i vaig decidir posar-la a prova.

Els trucs que més m’agraden de Méliès són la substitució i especialment la sobreimpressió.