Entrevista als guanyadors de la categoria escolar (Primària) de la 6ª edició de Participa Méliès

Tomasito és un nou alumne en el col·legi i tots els seus companys estan il·lusionats, fins que descobreixen que és diminut i no saben com jugar amb ell. És la premissa del curtmetratge realitzat per alumnes de 3r de Primària al Colegio San Ildefonso (Madrid) guanyador en la categoria Escolar (Primària) de la sisena edició del concurs de vídeos Participa Méliès. Parlem amb la Bàrbara, la mare d’un dels alumnes realitzadors d’aquest curtmetratge, que ens explica com van descobrir el concurs, d’on va sortir la idea o quins són les dificultats i les satisfaccions amb les quals es van trobar aquests petits cineastes.

Quan i com vau descobrir el concurs Participa Méliès?

Gràcies a la vostra newsletter, la vaig passar a l’Elisa (la professora del meu fill), que es va embarcar en el projecte i va involucrar l’Ana Belén, l’altra professora, a l’Ana, la directora, al sotsdirector Quique i a quatre pares, perquè ajudessin als professors.

Coneixíeu el treball de George Méliès i els seus trucatges abans d’aquest projecte?

Sí, sóc molt aficionada a Méliès i havia vist una pel·lícula sobre ell amb el meu fill feia poc, La invenció d’Hugo.

Qui va tenir la idea del curt? Com vau integrar el temps dedicat a aquest projecte dins del conjunt d’activitats escolars?

La idea la van tenir els nens, jo vaig arribar al col·legi amb diverses propostes inicials, una era la meva preferida però no els va divertir gens, i ells van ser triant – demanant coses que no ens sentíem capaces de gravar – fins que vam anar matisant fins a aconseguir la idea final: un nen que arriba nou al col·legi i tots estan il·lusionats fins que descobreixen que és diminut i no saben com jugar amb ell.

Les coses que proposaven perquè li anés succeint al diminut protagonista eren… complicades: que li trepitjaven i es quedava enganxat a la sabata, que es quedava dins d’un xiclet… De totes les que proposaven, vam triar les que eren possibles de realitzar.

Els dies d’enregistrament van ser quatre dimecres, abans de dinar. Cada pare, mare o professor tenia assignat un espai – vam tenir la sort que ens toqués el gimnàs-. Vàrem dedicar uns 45 minuts a cada dia d’enregistrament. Les monitores del menjador ens esperaven i després els hi donaven de menjar. Van estar meravelloses, perquè una vegada que començàvem a gravar els nens s’oblidaven de menjar i deien “vinga una altra presa, per si de cas!” que és el que dèiem després de cada presa.

Quin ha estat la dificultat més gran que us heu trobat i la tasca més fàcil a l’hora de realitzar el vostre curtmetratge?

La dificultat més gran va ser la planificació. Vam haver de repetir un dia sencer d’enregistrament, perquè ni Elisa ni jo en sabíem molt i el segon dia descobrim els problemes de raccord (ens vam aprendre la paraula per no tornar-los a tenir!). Al començar a editar-ho des del principi, per veure si funcionava un plànol amb un altre, ens vam adonar del problema. El més fàcil va ser rodar amb ells.

D’altra banda, quin ha estat la major satisfacció?

La creació dels grups va ser aleatòria, es van desfer els grups habituals i els va tocar treballar entre ells i conèixer-se. Per exemple, en la creació de la història, en Germán, un dels nens, és el que més idees va aportar i això va ser especialment bonic perquè el van començar a conèixer d’una altra manera i a respectar-lo. S’escoltaven els uns als altres, però sobretot li preguntaven a ell i es feien callar per escoltar-lo millor… crec que va ser important per a ell i per a nosaltres, per veure la transformació.

Què van opinar els vostres companys, amics i familiars en veure el curt?

Els va encantar.

Realitzar el curt us va despertar el gusanillo del cinema? Què rodareu amb el pack de rodatge – CÀNON LEGRIA HF R86, Croma, un kit d’il·luminació, trípode i un curs de cinema – que vau guanyar?

Volem intentar-ho amb tot el col·legi, involucrar als més grans i que siguin ells els que facin la planificació. Tenim moltes ganes d’utilitzar el croma.

Quin consell teniu per a altres col·legis que vulguin apuntar-se a la següent edició de Participa Méliès? Vosaltres tornareu a participar?

Segur! Animaria a tots perquè és molt satisfactori tot el procés, el treballar en equip i el sentiment de tots a l’una.