Entrevista a José Germán Ariza, premi al Millor Vídeo de la 6ª edició de Participa Méliès

Seguim amb les entrevistes als premiats en la 6ª edició de Participa Méliès. Després de parlar amb Yeray David Rodríguez (premi “Imaginació al poder”) arriba el torn d’en José Germán Ariza, dominicà resident a Barcelona, autor de la preciosa història d’amor que es va emportar el Premi al Millor Vídeo a la Categoria General, Amor Estelar. Ariza ens parla del procés de creació del curtmetratge, de com van aconseguir la seva fantàstica ambientació o de quins van ser els reptes als quals es van enfrontar a l’hora de rodar cinema mut.

D’on surt la idea per produir Amor Estelar?

Amor Estelar és una història que sorgeix de la necessitat que teníem un grup d’estudiants de posar en pràctica el nostre art. Surt de l’amor que tenim pel cinema.

De fet, el personatge principal també és un apassionat de l’art i la fotografia. El curt tracta d’una persona que s’entrega completament al seu ofici i de com aquest amor pot portar-lo a aconseguir coses millors.

Ens havíem interessat en diferents històries pel curtmetratge, però teníem el repte de les bases del concurs, el curtmetratge havia de ser en cinema mut. Tenint en compte que el llenguatge universal és l’amor, ens vam adonar que el millor que podíem fer era explicar una història d’amor, una història de mirades i sensacions.

És el teu primer curtmetratge?

Ja havia fet uns quants curts amb equips tècnics molt reduïts o, fins i tot, de vegades jo sol, amb actors. L’any 2016 ja vaig poder treballar amb un equip tècnic més gran pel meu primer curtmetratge, titulat El Gallo de Paco.

Amor Estelar és el meu segons curtmetratge, però mai havia fet res de cinema mut. Teníem molt clar que els gestos i moviments eren molt importants a l’hora d’actuar, ja que no podíem comptar amb el diàleg per expressar sentiments. Em va semblar un exercici interessant que els actors transmetessin a l’espectador la intenció de cada personatge, així com ho feien al cinema de finals de 1920.

Coneixies l’obra i les pel·lícules de Méliès abans de realitzar el curt? Hi ha algun aspecte que t’agradi especialment del seu univers cinematogràfic?

A Méliès el coneixia, ja que vinc del món de la postproducció i, en aquest aspecte, Méliès també va ser un innovador per ser el primer a utilitzar efectes especials. Ja l’havia estudiat anteriorment però tan profundament com per aquest concurs. De fet, el concurs em va motivar a veure moltes pel·lícules de Méliès que no coneixia, tot i que Viatge a la Llluna segueix sent la meva preferida.

La direcció d’art i ambientació d’època estan molt cuidades, com vau trobar la càmera, les fotografies antigues o la roba?

La dirección d’art l’ha fet la meva esposa Valerie Fabián (que també surt actuant al curt, és la noia guapa del paraigua).

Volíem fer un curtmetratge en el qual el vestuari i l’attrezzo quedés el més autèntic possible. De fet, la càmera té una història molt especial, ja que vam anar a diversos mercats i tendes d’antiguitats a Barcelona tractant de trobar la càmera perfecta pel curt, però no l’aconseguíem i les que ens agradaven estaven molt per sobre del nostre pressupost.

Teníem unes vacances programades des de fa temps per conèixer París i, un cop allà, la nostra prioritat va ser visitar el mercat de Les Puces de Saint-Ouen, que és un dels mercats més grans del món, i allà vam trobar una càmera que es fabricava a París; la Pontiac Bloc Metal de 1945. La vam comprar per un preu molt més econòmic del que ens esperàvem i, de fer, la càmera encara funciona perfectament.

Pel vestuari ens va ajudar una bona amiga, la Laura Martín, que té una tenda anomenada Clever Cookie, és especialista en roba vintage i d’època. La Laura coneix molt bé quines tendències s’utilitzaven a cada país, i li havíem comentat que volíem fer alguna cosa entre 1940 i 1960. Vam quedar unes quantes vegades a la seva tenda i ella ens va fer unes propostes super interessants com a directora de vestuari, però també ens donava la llibertat d’escollir el vestuari que més ens agradés. Al final vam sotmetre els vestuaris a votació entre part de l’equip, la Laura i els actors.

D’on surt la idea d’aparèixer al teu propi curt i com vas trobar la parella protagonista i la resta del repartiment?

A l’Hyper, l’actor principal, el vaig conèixer a través d’un amic. Sempre estàvem de broma perquè ell diu que és fill de l’actor nord-americà Samuel L. Jackson. Sempre m’ha agradat el seu perfil i la seva personalitat. Tot i que ell mai havia actuat abans, ja havíem quedat en què algun dia el fitxaria pel meu curt i així va ser.

A la Ludi, l’actriu principal, la coneixia d’actuar en un videoclip que vaig produir i em va encantar la forma en què es comportava i actuava. Ella ja té experiència en el món del modelatge i l’actuació.

Pel que fa a sortir al meu propi curtmetratge, m’agrada fer-ho quan tinc l’oportunitat, més que res perquè sé que això del cinema ho seguiré fent la resta de la meva vida i penso que serà molt interessant, quan sigui més gran, poder veure com era al passat. De fet, molts directors ho fan a les seves pròpies pel·lícules.

He de confessar que no sóc l’única persona de l’equip tècnic que apareix al curt; també apareix la directora d’Art i Co-directora de Fotografia; Valerie Fabián i l’assistent de Direcció; Bori Mo. Ens va semblar interessant poder fer uns cameos en aquesta peça i poder riure’ns en veure el resultat final.

A més d’aparèixer al curt, vas ocupar-te d’altres tasques, però qui més va formar part del teu equip? És l’equip habitual?

El cinema és un art que requereix un gran equip humà i al mateix temps és un art que requereix moltes energies, més encara quan hi ha poc pressupost. A vegades una mateixa persona s’encarrega de diferents tasques a la vegada. En el meu cas, em sento còmode realitzant diferents tasques, tracto de fer-ho sempre que puc sempre que no afecti la meva tasca principal com a director.

Una persona amb la qual sempre treballo és la meva esposa Valerie Fabián, des del naixement de la idea fins a la realització sempre treballem junts, contrastem idees i respecto molt la seva opinió. Al curt ella també va codirigir la fotografia i es va encarregar de la direcció d’art, a més d’actuar-hi.

Crec que per poder fer cinema has de rodejar-te de persones que tinguin les mateixes ganes de fer bon art. Aquest treball ha tirat endavant també gràcies als meus companys de classe a l’Escola de Cinema de Barcelona. He tingut la sort de poder conèixer persones amb molta passió pel que fan i per això sempre que puc treballo amb el mateix equip, un cop ens comencem a entendre l’un a l’altre, ja està. La majoria de gent amb qui he treballat, a més de passió, tenen molt talent, per això em sento molt a gust de tirar endavant projectes amb ells.

Quin creus que ha estat el major repte que t’has trobat en les diferents etapes de producció del curtmetratge: guió, càstic, rodatge, edició, etc.?

La veritat és que el més complicat va ser trobar una bona història. Necessitàvem una història de cinema mut, una història curta, però amb un missatge bonic. A vegades trobar la història és el que em resulta més complicat a mi.

Sempre tinc el mòbil o una llibreta al costat del llit per poder fer anotacions i a vegades em despertava a la nit amb una idea al cap, l’anotava ràpidament i tornava a dormir, o ho intentava, perquè les idees seguien donant voltes al meu cap. Va ser un procés interessant, vaig descartar vàries idees abans de fer Amor Estelar.

Vaig estar escrivint històries fins que finalment vaig decidir que faria una història d’amor, després va venir la idea que el protagonista fos un fotògraf i tot plegat ho vaig anar reescrivint per adaptar-ho a l’univers de Méliès.

Què et va animar a presentar-te a Participa Méliès?

Sempre estic pendent de les activitats de l’Obra Social “la Caixa”. Un dia estava navegant i vaig trobar el web del concurs. Crec que concursar és bo, ja que t’ajuda a posar-te metes i complir uns temps d’entrega, a més em va semblar un exercici interessant poder explicar la història amb l’estil del mestre Méliès.

Què gravaràs amb la Càmera Black Magic URSA mini 4K EF que has guanyat? Quins són els teus futurs projectes

Uff! Teníem tants projectes en llista d’espera per manca d’una càmera que ens permeti gravar amb bona qualitat per presentar a festivals i altres plataformes.

La veritat és que el premi ha estat una benedicció. Ja hem estrenat la càmera rodant un curtmetratge pel nostre projecte de final de carrera. També hem començat a treballar en un teaser per un projecte de llargmetratge documental que volem rodar a Barcelona cap a principis del 2019.

Ja estem preparant la setena edició de Participa Méliès, ¿quin consell donaries a futurs participants? I tu, t’animaries a participar de nou?

Aquest concurs em sembla una iniciativa genial de tot l’equip de Participa Méliès. Es pot confirmar per la quantitat de curtmetratges que van entrar al concurs.

Participar ha estat una grata experiència per nosaltres. Com equip estem més units i a l’haver guanyat el premi ens sentim molt més animats a fer el que ens agrada. Gràcies a aquest concurs avui tenim una càmera professional amb la qual explicarem moltes històries.

Als futurs participants els animaria a participar, a buscar una bona història i donar-ho tot perquè el curtmetratge surti a la llum. La veritat és que si tinc l’oportunitat m’encantaria participar-hi de nou.