Notícies

  • Alice Guy: una pionera oblidada

    4 June, 2018

    Alice Guy Blanché (Saint-Mandé, França, 1873 – Wayne, Nova Jersey, EUA, 1968) és una de les grans pioneres del cinema i és considerada l’autora d’una de les primeres pel·lícules narratives de la història: La Fée aux choux (La fada de les cols, 1896).

    Va ser una cineasta prolífica de la indústria cinematogràfica que, segons sembla, va dirigir, produir o supervisar més de 600 pel·lícules. No obstant això, és una gran desconeguda dins de la història del cinema: “La meva joventut, la manca d’experiència, el meu sexe, tot conspirava en contra meva”, va afirmar.

    Alice Guy explica a les seves memòries (The Memoirs of Alice Guy Blanché) que va quedar impressionada per les possibilitats narratives i creatives que oferia el cinematògraf quan va assistir a una projecció privada dels germans Lumière l’any 1895.

    Segons relata, hi va acompanyar León Gaumont, el seu cap i director de la companyia de fabricació d’aparells fotogràfics Gaumont (que, posteriorment, es va convertir en la primera companyia cinematogràfica de la història), a qui va proposar tímidament i va convèncer de rodar pel·lícules que incorporessin petites escenes aprofitant el nou invent, ja que ell només veia el potencial tecnològic de l’aparell i no el creatiu. Finalment, li va donar permís sempre que no interferís en la seva feina, motiu pel qual la directora francesa va iniciar la seva carrera rodant les pel·lícules en estones lliures.

    Les pel·lícules d’Alice Guy, influenciades pels seus coneixements amateurs de ficció teatral, relataven històries de tots els gèneres: contes de fades, comèdies, pel·lícules fantàstiques, romàntiques, policíaques, paràboles religioses, temes mitològics, westerns, quadres que cobraven vida…

    Amb el temps també se li ha atribuït una de les primeres superproduccions del cinema: La naissance, la vie et la mort du Christ (El naixement, la vida i la mort de Crist, 1906), una pel·lícula de llarga durada amb més de 300 extres i una vintena de decorats que és una de les obres més preuades de la seva trajectòria cinematogràfica.

    A banda d’experimentar amb la temàtica i el contingut de les seves pel·lícules, les investigacions han conclòs que va ser pionera en la revolució tecnològica del mitjà, amb tota mena d’experimentacions. Guy acoloria pel·lícules, per exemple Le départ d’Arlequin et de Pierrette (La marxa d’Arlequí i Pierrot, 1900); també incorporava trucatges com la sobreimpressió o la doble exposició i la càmera enrere; fins i tot va inventar un sistema per posar so a les seves pel·lícules, que es coneixien com a “fonoescenes”: amb l’ajut d’un gramòfon, enregistrava el so i la imatge de manera simultània. El resultat eren peces musicals que incorporaven cançons i que podem considerar com l’antecedent dels videoclips actuals. Tot i que l’invent tenia potencial, era poc viable tecnològicament i no va prosperar.

    Podríem destacar infinitat de coses de la carrera d’Alice Guy en el cinema. Es cuidava minuciosament de tots els detalls de les seves pel·lícules: elaborava escenografies complexes, s’ocupava dels vestuaris, del maquillatge i de tots els elements que apareixien al pla, com la il·luminació, el tractament de les ombres i,fins i tot, va innovar incorporant el primer pla, que va utilitzar per primera vegada al film Madame a des envies (La senyora té antulls, 1906), que curiosament protagonitzà ella mateixa.

    Parlar d’Alice Guy és parlar també de comèdia. Alguns dels seus films incorporaven un to irònic insòlit a l’època, com en el cas la pel·lícula Les résultats du féminisme (Els resultats del feminisme, 1906), en la qual va invertir els rols d’homes i dones. Guy va assentar les bases d’una comicitat amb la qual il·lustrava el seu punt de vista irònic sobre la societat moderna del seu temps i que prefigurava el cinema còmic i burlesc que triomfaria uns anys després.

    Malgrat els múltiples èxits d’Alice Guy, sembla que la carrera d’aquesta cineasta va tenir un final desafortunat. Ella mateixa explica que el 1910 va emigrar als Estats Units, on va fundar la seva pròpia productora: la Solax Company (de fet, Guy és considerada per alguns historiadors la primera productora de la història del cinema). Durant aquesta etapa va competir amb les grans productores americanes, va fundar una altra productora, Le Film Supply Co., i va constituir dos estudis cinematogràfics i una companyia d’actors que finalment va haver de tancar. També conta que va abandonar el món del cinema i va estar inactiva durant una temporada per dedicar-se a la família, i que no es va poder reincorporar a la indústria quan ho va intentar de nou. Finalment, després de divorciar-se va provar de tornar a França, però tant el públic com la indústria del seu país havien oblidat la seva trajectòria com a professional i pionera del cinema.

    Amb el pas dels anys, i gràcies a la intervenció i la reivindicació d’alguns col·lectius, el paper d’Alice Guy en la indústria cinematogràfica s’està reconstituint tot i que, malauradament, encara hi ha molts dubtes sobre la seva carrera i se sospita que molts dels seus films es van atribuir a altres cineastes o es van perdre.

    Us deixem una petita selecció de pel·lícules de la directora francesa que sí que han perdurat en el temps perquè gaudiu del seu cinema i trobeu inspiració per als vostres curtmetratges del Participa Méliès! Fixeu-vos que Alice Guy tenia cura de tots els detalls per explotar al màxim les possibilitats narratives i tècniques del cinema de la seva època. Tot sovint, partint d’escenes més aviat quotidianes i amb pocs recursos aconseguia històries entranyables i divertides que encantaven al públic!

Compartir
Tornar a dalt