Notícies
-
Veure i sentir
17 May, 2018
La banda sonora de les pel·lícules és molt més que un acompanyament musical. Els efectes de so i les músiques ens transporten a l’univers de la història que estem veient. A través d’aquest llenguatge artístic que enriqueix substancialment la nostra percepció de les imatges podem entristir-nos, esgarrifar-nos, posar-nos eufòrics o, en definitiva, emocionar-nos.
La música és capaç de convertir-se en un personatge més de la nostra història. La seva intensitat, el to, el ritme o la seva absència són alguns dels elements que hem de tenir en compte a l’hora de construir la banda sonora de la nostra pel·lícula, perquè no totes les músiques ens evoquen les mateixes emocions i els mateixos pensaments. Fins i tot, les mateixes melodies combinades amb diferents imatges poden produir sensacions molt diferents. Quan fem les nostres pel·lícules hem de pensar què volem transmetre als espectadors, què volem que sentin en veure una escena o una altra. Potser por, alegria, tristesa, reconfort…? Aleshores, caldrà triar amb molta cura les músiques més adients.
Descobreix amb aquest exercici la relació entre imatges i música
Ara us proposem un exercici molt senzill que us permetrà conèixer l’impacte de la música en la percepció de les imatges.
Hem seleccionat un conjunt d’imatges de boscos que us podeu descarregar a continuació i també una sèrie de músiques que podeu escoltar online amb els enllaços que us facilitem o que trobareu fàcilment en altres canals. La proposta consisteix a que observeu una de les imatges mentre escolteu amb uns auriculars una de les músiques proposades. Quines emocions i pensaments us evoca la imatge? Si observeu la mateixa imatge, però escolteu una altra melodia, teniu la mateixa percepció del bosc? Repetiu l’exercici observant altres imatges amb músiques diferents i deixeu-vos portar per les emocions que us generi cada combinació.
- Plantejar-vos preguntes com aquestes us pot ser útil per identificar les diferències:
- Com diríeu que és aquest bosc?
- Us sembla un entorn agradable? O, per contra, us provoca una sensació desagradable?
- Us convida a entrar-hi?
- Creieu que està habitat? Si és així, qui l’habita?
- Què està a punt de succeir-hi? Quina escena hi podeu imaginar?
Si sou mestres, també podeu realitzar l’activitat de manera col·lectiva a l’aula: trieu uns quants voluntaris i doneu a cadascú la mateixa imatge, però sense que ningú sàpiga que tots tenen la mateixa. Llavors, demanem que cadascú escolti amb uns auriculars i de manera individual una peça musical mentre observa la imatge amb atenció. Les peces musicals han de ser diferents, encara que de moment no els ho direm.
Després, demanarem que cadascú expliqui a la resta del grup la seva imatge, que la descrigui, que imagini què podria succeir en aquell espai, etc.
Finalment, la resta de l’alumnat haurà d’intentar endevinar quina imatge tenia la persona que l’ha comentada en veu alta descrivint com se la imaginen. Quan tothom hagi pogut dir-hi la seva, demanarem que es mostrin les imatges i descobrirem que, efectivament, la nostra percepció d’una imatge pot canviar molt segons la banda sonora que l’acompanyi.
Us proporcionem unes imatges i uns sons per desenvolupar l’experiment a casa o a l’aula… I us animem a fer també l’experiment amb més músiques i imatges!
Imatges:
Músiques:
Edvard Grieg – Peer Gynt – Suite Núm. 1 Op. 46. Núm. 1: La mañana
Anton Coppola – The hunters prelude
Frédéric Chopin – Nocturno en do menor, Op. 48 Núm. 1
Richard Wagner – El holandés errante, WWV 63: Apertura
