Entrevistem a Gerard Casau, membre del jurat de Participa Méliès

Gerard Casau és crític cinematogràfic i musical. Col·labora habitualment en mitjans com Time Out Barcelona, Diari ARA, Rockdelux, Sensacine, Dirigido Por i SO Film. Actualment treballa al departament de publicacions del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i forma part del seu comité de programació. En aquests moments està realitzant una tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra, centrada en l’ús de la música rock en les ficcions narratives contemporànies.

A més, aquest any s’uneix al jurat de la sisena edició de Participa Méliès. Parlem amb ell perquè ens expliqui una mica més sobre la seva trajectòria, però també perquè ens desveli que ingredients seran clau per a ell a l’hora de valorar els curts dels participants.

Com expert en crítica cinematogràfica, quins són per a tu els ingredients bàsics que ha de reunir un bon curt?

Crec que un curtmetratge ha de saber jugar amb un format i duració limitades, anant al moll de l’os i sense voler omplir-lo d’ocurrències que requeririen una altra durada per a ser presentades i desenvolupades.

I si parlem de cinema mut, quin creus que és l’element principal d’un curtmetratge mut memorable: la història, la fotografia, la música…? Què creus que mereix més atenció?

Sigui mut o parlat, cada curtmetratge és un món, així que dependrà del que s’hi vulgui exposar. Evidentment, la impossibilitat de que hi hagi diàleg ens obliga a comunicar idees purament visuals i de manera clara.

En la teva opinió, com diries que ha influït el cinema de trucs de Méliès en el cinema de ciència ficció en l’actualitat?

De manera conscient o inconscient, tota la ciència ficció i el fantàstic estan influïts per Méliès: amb ell va sorgir el desig de fer del cinema un instrument amb el qual viatjar a mons diferents del nostre.

Pel que fa als efectes especials, i tenint en compte els avanços en tecnologia digital, què és el que ens falta per veure? Què no s’ha inventat encara? Què t’agradaria veure?

No m’atreveixo a imaginar el que està per venir. Prefereixo que em sorprenguin. Només espero que la tecnologia digital convisqui de manera harmònica amb els efectes més tradicionals.

I tu, com arribes a ser un professional de la crítica cinematogràfica? Quins consells donaries als participants que vulguin dedicar-s’hi?

Jean Douchet deia que la crítica és “l’art d’estimar”, i això és quelcom que intento no oblidar mai. Per a ser crític hi ha alguns passos obvis: veure molt cinema (i veure’l bé, amb paciència i en les condicions adequades), i intentar comunicar en un text les reflexions que ens desperta un film. Però sobretot, crec que és important ser generós: no hem d’esperar sempre que les pel·lícules ens comprenguin a nosaltres, sinó donar un pas endavant i intentar descobrir què ens volen dir aquelles obres que ens generen més dubtes. Sense aquest diàleg amb les imatges, és impossible que sorgeixi la crítica.

 Com a membre del jurat de la sisena edició de Participa Méliès, quin aspecte o aspectes li donaràs més importància a l’hora de valorar els curts dels participants?

Un dels aspectes que sens dubte tindré més en compte és l’originalitat a l’hora de plantejar un trucatge que actualitzi la tradició de Méliès.